Arxivar per Abril, 2010

L’altra càmera

No em compraré la càmera que em vas dir. M’agradava molt però vaig començar a fer la recerca botiga/preu i vaig entrar a Fotoprix de Pelai. Allà un dependent molt maco em va dir que pel preu que val la Exilim Pro F1 tinc una Canon EOS 550D, que pot gravar vídeo fins a 60fps, tot i que a aquesta velocitat no pot fer HD.

He estat veient per internet vídeos gravats amb aquesta càmera i m’he enamorat del look de pel·li de cine que té i, a més, tot i que no és ‘full frame’ el sensor dóna 18MP, la qual cosa la converteix en una càmera quasi professional, molt propera a la Canon 7D.

Així que he decidit comprar aquesta i, més endavant, si tinc els calés, comprar una Exilim FH100, que és una compacta de butxaca que pot disparar fins a 1000fps, tot i que amb un format de frame i una resolució penosa a aquesta velocitat segons he pogut comprovar ‘porahi’. I val menys de 300 euros.

L’Exilim FH100 me la va recomanar una dependenta de la nova botiga que els de ‘Casanova’ han obert a ronda Universitat, que s’ha fet totalment fan d’aquesta càmera i la veritat que preu per preu i prestació per prestació, és molt més bona opció que no pas la F1.

Anuncis

Sopars de duro

M’expliques sopars de duro, com que fa dues setmanes que no tens línia… i resulta que cada vegada que t’he trucat el telèfon donava senyal i l’sms que et vaig enviar per desitjar-te bona sort en la suposada operació de dijous passat em va donar com a rebut.

Però no només això. Suposant que fos cert, has rebut com a mínim un email dient-te que t’he trucat i que no et trobo i no l’has pas contestat per dir que no tens línia, que estàs saturada de feina i que no pateixi que quan puguis ja parlarem.

I al primer email que m’envies després de dies sense dir res no ho menciones, això del telèfon.

Només ho dius quan et faig el retret. I ho dius per putejar, perquè em senti culpable d’haver-te jutjat.

Blablabla.

És a dir, has permès que em creiés que t’havien operat i que estaves postrada en un llit passant-ho fatal amb la cama tota rebentada quan resulta que al final ni saps quan coi t’operaran.

T’has emprenyat perquè t’he dit que no et crec i perquè et retrec que no estiguis a l’alçada de l’amistat que em demanes però no dónes, perquè sempre hi ha alguna cosa més important a fer que fer-me costat.

Podria arreglar-ho dient-te que ho sento i baixar del burro.

Però no vull.

Perquè no vull tornar al mateix. I si ho fes tornaria al mateix. M’estimo més que estiguis emprenyada amb mi. Quant més emprenyada millor.

Així segur que  mai més em diràs res. El vincle s’extingirà i per fi t’oblidaré.

Em penedeixo d’haver-te cregut. Me’n penedeixo molt. Ara ja podria estar bé i continuo feta pols només per haver tingut la mala pensada d’acostar-me a tu.

No necessito ni un sol indolent més en la meva vida.

Ja t’ho faràs.

“Dónde estabas entonces, cuándo tanto te necesité…/ Nadie es mejor que nadie, pero tú creíste vencer/ Si lloré ante tu puerta de nada sirvió…”.

Interès

Quan vivia a Salt i a Girona mai vaig buscar feina de la manera habitual. De fet, ni sé com es busca la feina a Girona perquè jo no és que en trobés sinó que hi havia un temps en què era la feina la que em trobava. I sempre per casualitat. Per això vaig tenir la sort de fer moltes coses interessants, com treballar a la ràdio i escriure a un munt de diaris. Òbviament m’ho currava però no ho buscava.

Vaig trobar feina com a correctora d’estil al Diari de Girona quan encara estava estudiant COU perquè em vaig trobar en una sabateria una amiga que hi treballava i sabia que buscaven gent. Segons em van dir, a les proves que ens van fer vaig superar llicenciats en Filologia. De manera, que no eren pas feines que no me mereixés perquè m’havien trobat, sinó que m’havien trobat justament perquè me les mereixia. La majoria, això sí, gens ben pagades i moltes vegades fins i tot sense contracte. Una cosa ara totalment impensable.

Tant impensable com que la feina em torni a trobar i no sigui jo qui la trobi a ella.

Enyoro aquests temps però avui m’ha passat una cosa molt bona que d’alguna manera compensa el desinterès que tu sents per mi.

I és que els dos directors dels workshop on participo per aprendre a fer i, especialment, aconseguir fer El Book, quan els he explicat que fa gairebé un mes que estic de baixa per mòbbing i que fins i tot he tingut una crisi nerviosa i que pateixo innombrables migranyes, m’han dit que no pateixi, que a ells el meu portfolio els agrada molt i que ja em diran a llocs on presentar-lo. I fins i tot m’han dit que pel perfil que tinc ells ja em veuen treballant al lloc X i que en coneixen molt la persona que mana i que em recomanaran.

I que em poden passar feina com a freelance!

Potser totes aquestes bones intencions no es concretin de seguida, però veure que aquestes dues persones que només em coneixen de veure’m a classe tenen tant d’interès a ajudar-me a sortir del clot m’ha emocionat molt i em dóna nova esperança, que l’estava perdent.

Estic en el camí correcte.

Amb tu o sense tu.

Desinterès

He acabat les lligadures del teu logo i te les he enviades juntament amb un email preguntant com estàs perquè estava convençuda que t’havien operat i perquè pensava que els nervis de tot plegat eren el motiu pel qual no m’agafaves el telèfon. Però en la teva resposta ha quedat clar. Em demanes perdó per no haver contestat amb l’excusa que estaves molt liada amb el curro i que encara ni se sap quan t’operaran. Potser la setmana que ve o potser l’altra.

T’he contestat que si estar tan liada amb el curro és l’excusa per no haver-me agafat el telèfon ni haver-me tornat les trucades, t’he fet uns quants retrets perquè tot continua igual entre tu i jo que fa un any. I t’he engegat a la merda.

T’he engegat a la merda perquè d’aquesta manera no em tornaràs ni a escriure ni a trucar i desapareixeràs per sempre de la meva vida.

No és el que vull, però és el que necessito. Darrera tanta absència i tantes llargues l’únic que hi ha és una manca total d’interès per mi. Això és el que em dol i el que per molt que em dolgui i per molt que m’emprenyi amb tu mai no podré resoldre i mai no podré evitar.

I quan algú de qui estàs enamorada et diu que no ha pogut quedar amb tu ni mitja hora en dos mesos perquè està molt liada amb el curro, el consell és clar: fuig!

Així que he decidit fugir. El dia que trobi algú que m’estimi i em valori pel que sóc i pel que valc el seu interès quedarà clar i demostrat.

He tingut molta paciència. Moltíssima.

He caigut innombrables vegades en el teu joc de tenir-me sempre pendent de tu. És un joc que t’encanta.

Però jo l’odio.

I no tornaré a caure en la temptació d’estar pendent de tu. T’operin o no.

He silenciat els teus emails.

El xantatge emocional s’ha acabat. No m’expliquis més sopars de duro: ets egoista i arrogant. Sempre ho has estat i sempre ho seràs.

El moment meravellós de retrobament va ser una il·lusió òptica. Espero oblidar-lo ben aviat.

I a tu també.

+ Insomni – Respostes

Aquesta nit m’ha costat molt de dormir. De fet, no he dormit fins ben bé les nou del matí. Això crec que és perquè vaig tastar el flam quan encara era calent i no l’he paït bé. Quan paeixo malament no puc dormir. M’he passat tot el dia amb fàstics, ganes de vomitar, cagaleres… He hagut de tornar al règim de les torradetes amb oli, sal i pernil dolç o lacó. Sort que m’agraden molt, però també m’avorreixen tan seguides. Només he fet un àpat al dia després del sopar d’ahir, que va ser exactament el mateix. Per postres, se m’havia acabat l’aigua i ni em podia fer una infusió.

No bec mai aigua de l’aixeta, porta massa merda en tots els sentits.

Quan he engegat el mòbil (a les 12 del migdia) hi havia una trucada perduda teva d’ahir a les 23.30, quan jo ja havia desistit i apagat el mòbil.

Avui ho he tornat a provar. A les 7 i a les 8 de la tarda. I res. A les 10 he entrat al Maldà i no hi havia hagut cap resposta.

Ets massa difícil. No et puc veure perquè estàs ocupada, no agafes el telèfon per vés a saber què. Després d’un any tot continua igual entre nosaltres. Jo no paro d’esforçar-me per quedar amb tu, per veure’ns, per acabar-nos de conèixer… i tu continues absent. Quan no és per una cosa és per l’altra.

De cop i volta les coses et van malament i em busques. Un cop et passa l’emergència passes de mi.

On collons eres, on collons ets, quan et necessito jo?

Aquesta situació em fa mal, però tu la mantens perquè a tu et convé.

Sempre les coses es fan perquè a tu et convenen.

No sé quan pararé de dir que no puc més i l’endemà tornaré a caure de quatre grapes.

Necessito un canvi en tots els sentits. De feina i d’obsessió. Entre totes dues m’esteu matant.

Sense resposta

T’he trucat 4 vegades i 3 no m’has agafat el telèfon. En una quarta he tingut la sensació que m’havies penjat però no ho podria jurar. De tota manera, he fet totes les trucades dins de la mateixa hora, de manera que si tens el mòbil silenciat o oblidat (em costaria de creure, hi vius enganxada) és normal.

Només volia parlar amb tu, saber com estàs, com t’havia anat al metge. I convidar-te demà al Mecal, que me n’han donat invitacions.

Però suposo que és absurd insistir. Si no me’l vols agafar no me l’agafaràs, truqui 4 o 4.000 vegades. I sobre les invitacions, convidaré l’Olga.

Si estàs de mala llet no tinc ganes de veure’t.

I estic segura que estàs de mala llet, tot i que no té res a veure amb mi.

Intuïció femenina.

Ahir em va arribar el Tengu. M’encanta. Quan el vaig veure de seguida me’l vaig comprar. I això que no sólc ser gens impulsiva en les compres per internet. De fet, el primer que vaig pensar és quin bon regal per fer-te, trobo que va molt amb tu i el teu sentit de l’humor. Però primer el volia provar i veure si és tan fantàstic i divertit com semblava. I n’és. De vegades s’adorm i no reacciona però quan ho fa és genial, té moltes cares diferents.

Segur que el mes que ve te’l compro!

T’estimo, múrria!

Insomni

Et volia trucar però a l’hora de fer-ho no em trobava gaire bé i he decidit deixar-ho per demà. Em sap greu. Per sort no t’operaran a cor obert.

Avui ha sigut un dia molt llarg. La interrupció de la pasti que em porta a zombielàndia m’ha provocat una nit d’insomni. No m’he pogut adormir fins les 9 del matí i només he dormit 5 hores, fins a les 2. I són les dues de la matinada i no tinc gens de son.

Tot plegat és culpa d’haver estat fins ara concentrada en l’ordinador. Les pantalles dels ordinadors m’hiperactiven, és una cosa relacionada amb els herzs. La tele, com que va (la meva encara) a 50Hz provoca una història intermitent imperceptible pels ulls però que el cervell sí que veu que fa adormir.

He fet un cartell estil Obey. No és que sigui una meravella però almenys ara ja sé com es fa i el pròxim em quedarà molt millor.

El wi-fi del veí no aguanta gaire a aquesta hora i no sé per què.

He fet uns flams al microones amb una recepta que he trobat per internet però em sembla que no m’han quedat gaire bé. Últimament els experiments culinaris no m’estan sortint gens bé. El iogurt de soja que vaig posar a fermentar fa dos dies encara no ha quallat.

M’ha arribat el Tengu. M’encanta. Estic pensant que hi faré algun videoclip. Primer en plan domèstic, amb el mòbil, un sol pla-seqüència. Però més endavant, quan tingui la càmera, ja m’inventaré alguna cosa nova.

Aquesta nit, quan no podia dormir, després de llegir potser 50 pàgines de ‘No Logo’, de Naomi Klein -que en aquests moments és el meu llibre de capçalera-, he pensat que haig d’espavilar-me a fer l’arbre genealògic i a escriure la història de la família. I he pensat que en podria fer un documental, a vere com queda. No interessarà a ningú més que a nosaltres, esclar, però a banda que és una manera de preservar la nostra memòria familiar, també em servirà per fer pràctiques.

En Joan va fer un llibre amb una molt bona part de la història, així que en el tema d’investigació la feina ja està feta, la qüestió és explicar-ho de manera atractiva.

He pensat que m’hi podria guanyar la vida, fent llibres i documentals per encàrrec.

Però vaja, primer començaré per aquest, a vere com va.

M’haig d’inventar qualsevol cosa per guanyar-me la vida sense haver de tornar a la puta feina.

Encara no he sopat, però és que he tastat el flam que havia fet i m’he mig empatxat.