2 mesos després

Porto dos mesos sense entrenar o entrenant amb prou feines. La setmana passada vaig aconseguir sortir a córrer dos dies i suposo que entre tots dos vaig fer uns 12 km. Això és perquè estic ben contracturada i dos mesos ençà n’estava força més. Amb prou feines em podia moure.

Ara continuo amb l’esquena quartejada i dura com una pedra. Em continuo fotent antiinflamatoris com si fossin caramels, però tot plegat és cosa de nervis i fins que tota aquesta merda no passi i no em relaxi el més probable és que no me marxi.

Amb l’arribada de la tardor m’atrapa la melanconia.

Després de 6 mesos d’escriure’ns emails més o menys regularment, ella va pujar en un autobús i em va venir a conèixer. Gairebé quatre hores de viatge.

No va passar res entre nosaltres però el cas és que no puc deixar de pensar que aquesta noia és una passada. Necessito que ens tornem a veure aviat i em fa por que això ja no sigui possible. Està amb una altra que està amb una altra.

Tot es complica.

Em concentro en les meves fotos. Per Nadal es publicarà un llibre col·lectiu on n’hi van tres de meves (de fet, les tres que vaig enviar: he tingut sort, a l’organitzador li van agradar totes). També formaran part d’una exposició itinerant. Es preveu que l’invent tingui molta anomenada. De moment, algunes de les meves fotos ja han sortit a Cuatro i a Televisió Espanyola.

Potser aconseguiré ser fotògrafa, malgrat tot.

Advertisements

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: