M’estic agobiant massa i només és el principi

Només fa tres dies que li he escrit un email convidant-la a veure’ns de nou, a més d’algun altre que li vaig enviar la setmana passada, amb enllaços a coses i llocs que li poden interessar (i que va respondre donant-me les gràcies i dient que s’ho miraria després de la vaga, que estava estressada).

Encara no m’ha respost i ja m’enfilo per les parets. Probablement el seu nivell de feedback no hagi canviat, tot i que no puc evitar pensar que abans em feia més cas. I no és gens cert!

Potser el millor que em podria passar és que no ens tornéssim a escriure ni a veure mai més. Està clar que no sóc capaç de superar l’angoixa que em provoca la incertesa de no saber què passa pel seu cap en relació a mi. Si el seu interès continua essent elevat o després de conèixer-me s’ha esvaït.

El cas és que al meu email li dic que m’he quedat amb moltes ganes de tornar a quedar i la convido a anar juntes al festival de Sitges. No sé com ella ho entendrà, però per mi és quasi una confessió a cor obert i el fet de no haver obtingut encara una resposta m’atabala molt.

De manera que en aquestes circumstàncies potser el millor és que no hi hagi cap més resposta, que ja seria una resposta. Perquè si m’ho passo tan malament amb aquest silenci, que de moment és breu -encara dijous vam parlar una miqueta per skype i fins ara el seu feedback ha sigut positiu-), com no m’ho passaré de malament si ve i ens enrotllem.

O pitjor, si ve i no ens enrotllem.

Només l’endemà dels dies que surto a córrer m’aixeco amb un estat d’ànim favorable. Ahir no hi vaig anar i es nota. En canvi, dissabte hi vaig anar i ahir estava molt animada tot i que no vaig sortir de casa en tot el dia.

Per acabar-ho d’adobar, el pis m’està caient a sobre. Tinc la rentadora espatllada des de les festes de la Mercè i, per si això no fos poc, les canonades tornen a tenir porus i s’està perdent molta aigua.

Tinc coses pendents, com obrir el sobre que em va remetre la unitat de Salut Laboral per tal que els exposi el meu cas, pagar el lloguer…

I no sóc gaire capaç de concentrar-m’hi perquè els meus sentiments (massa vívids, massa intensos) em desestabilitzen.

En tot cas, ser-ne conscient -encara que no em serveix per evitar-los- és un gran què.

Anuncis

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: