Trencar per conservar?

Ho he hagut de fer, encarar l’adéu i fer-hi front. He sigut jo. Aquestes setmanes ens hem acostat molt però ella té assumptes pendents i jo no puc suportar una amistat que em fa estar totalment al corrent de la seva vida.

Li vaig fer un regal genial pel seu cumple que li va agradar molt i sé que sempre ens quedarà el vincle. Han sigut molts mesos d’explicar-nos la nostra vida i, en certa manera, de fer-nos costat. No he entès quina pressa tenia de conèixer-me abans que la història que té amb la paia que viu a Londres amb nòvia de 10 anys se li concreti o li esclati a la cara. M’hauria agradat més que hagués viscut la història aquesta fins al final o fins que el ser o el no ser s’hagués estabilitzat i que ens haguéssim conegut després, sense rèmores, sense censures, sense cadenes. No solament en el seu lloc jo ho hauria fet així sinó que a mi m’hauria agradat que ella també ho fes així.

Trobo massa perillós que te’n vagis a conèixer una paia amb la que fa mesos que t’escrius i comparteixes els teus sentiments si tens el cor ocupat, pots fer mal. I això és el que ha passat.

El que li he dit és que m’agafo vacances de la seva vida, que poden ser llargues o indefinides, no ho sé. El que tinc clar és que enyorar-la fa mal però més mal em fa que m’expliqui els seus rodaments de cap amb l’altra. Ostres tu, me l’estimo però no sóc una ONG. Si no me n’aparto, faig el dol que toqui (ja porto unes quantes setmanes fent-lo, perquè quan ens vam dir adéu vaig saber que era el que toca) l’amistat, la boníssima amistat que tenim, se n’anirà en orris perquè sé que jo cada vegada ho suportaré menys i tot s’espatllarà.

Així que ara, que potser estem en el millor moment o probablement en el moment més maco de tots aquests mesos, jo em retiro. I em retiro perquè el vincle es conservi, perquè m’importa massa tot plegat. Però no tornaré. Espero que ella em busqui més endavant. Espero que em torni a buscar i em torni a trobar.

I si això no passa, que ens tornem a trobar per casualitat en algun lloc i que poguem reprendre tot allò que avui deixem enrere i que se’n va com va arribar, en forma d’email.

Estic molt trista però sé que d’ara endavant tot anirà bé. No em sentiré emocionalment atrapada en terra de ningú, que era el que m’estava passant.

Com que visc les coses de manera molt intensa el meu límit de dolor arriba sempre molt aviat, més aviat que per a la majoria de la gent. Així que ara és només qüestió de deixar que passi i tot torni a lloc.

M’he reclòs molt a casa aquests dies posteriors a la seva visita. Necessitava pensar, sentir, prendre decisions. Decisions sobre què donar, fins on donar, quan marxar i com. Crec que, tot i que és difícil, és millor marxar ara, que tot està bé. Molt bé, diria.

Ara a curar-me i a continuar endavant amb els meus merders i la resta de decisions difícils però necessàries de la meva vida, com recollir-ho tot i tornar a Girona perquè aquí ja no hi tinc ni hi vull tenir res que em retingui per més temps.

La Pilar és el millor que m’ha passat en anys.

Advertisements

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: