Work in Progress

Estar en silenci amb la Pilar, vull dir saber que hi és/que hi som, però no dir-nos res m’està bé. M’ha fet molt de profit.

Conèixer-la més m’ha fet profit, vull dir. Al principi no li feia gaire cas però de cop i volta va entrar con un llamp i m’ha inspirat molt i m’ha donat molta força per emprendre o per continuar projectes que d’altra banda potser no hauria tirat endavant.

Ella no es rendeix i això està bé, perquè -després de tot i malgrat tot- jo tampoc no em rendeixo. Una cosa és que m’aparti perquè la realimentació constant de la idea d’ella i l’estar al corrent de la seva vida em desestabilitzi. I una altra és que no ho continuï intentant més endavant, quan hi hagi més possibilitats d’èxit.

Que m’enyori una mica ja està bé i no és un perjudici per als meus plans ans al contrari.

En tot cas, per fi m’he posat a treballar en la novel·la, aparcades la trama i la sinopsi des de feia set mesos.

I ara estic escrivint molt. No solament la novel·la (La Novel·la) sinó escrivint molt en general. I això que tinc alguns projectes dissenyístics i audiovisuals per acabar i d’altres per començar urgentment (com la pancarta anti B16 o un stop motion i uns time lapses que fa mesos que tinc per muntar, per exemple).

Però ara em ve més de gust escriure, no sé. Suposo que el fet de no especialitzar-me en una única activitat creativa sinó tocar pals diversos m’ajuda a tornar a aquella que va ser el principi de tot sense forçar res i amb força i ganes que fins ara no tenia.

I això, malgrat el que digui la benpensança, és una garantia de qualitat. Escriure forçadament, perquè toca, perquè has tingut èxit (o no) o perquè en vols tenir, perquè el “mercat” mana, és un error. Quan per fi acabi el llibre en què estic treballant ho hauré fet sense cap pressió possible i, per tant, serà el millor llibre que podia escriure… Encara que en PP se’l passi per la trituradora de paper. De fet, hi compto tant amb què ho faci, que si aconsegueixo que me’l publiquin demanaré a l’editorial que a ell ja li enviïn triturat, amb una nota que digui que si de debò se’l pensa llegir el trobarà a qualsevol llibreria.

Hi ha gent que fem literatura escrivint llibres i n’hi ha que en fan creant-se un personatge, en PP, que no solament s’inventa llegendes urbanes sobre la seva avorrida vida (com que llegeix tant o més que en Sánchez-Dragó) sinó que inclou referències bibiliogràfiques inventades en les seves crítiques literàries perquè tothom pensi que és un erudit que llegeix escriptores finlandeses que s’autopubliquen llibres en anglès en tirades inferiors a 200 exemplars… quan de fet, només és un tiu molt enginyós, això sí (se n’ha de ser per mantenir un personatge així durant tants anys) que el dia que en facin la corresponent entrada a la Vikipèdia ens farà riure molt. Fins i tot en faran una pel·lícula, una comèdia que tractarà de com el crític literari més odiat del país no és més que una llegenda urbana com la d’en Ricky Martin i la Nocilla.

Anuncis

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: