Arxivar per Acadèmia dels Somnis

Somnis

Ahir vaig estar tot el dia feta pols i avui al matí he sentit una cançó a la ràdio i he sabut per què.

La cançó es deia “Esta noche he soñado contigo” i tot i que avui ja no me’n recordava i que crec que ho vaig mig oblidar mitja hora després de despertar-me… ahir vaig tornar a somiar amb la Laura!

Coincidíem en una mena de tallers d’artista, cadascuna treballant en els seus projectes. De fet, era jo qui estava treballant i ella entrava i se n’anava cap al seu suposat espai. Jo no li deia res i continuava amb les meves coses tot pensant “oh, no!”. Llavors ella sortia i, de lluny, es girava i ens quedàvem mirant. La situació em sabia greu.

Al cap d’una estona tornava a entrar i jo li deia (amb les dents ben serrades, això sí) “hola Laura”.

En l’ambient es notava aquella tensió que hi ha entre les persones que tenen tant a dir-se i tant poques ganes de dir-se res.

Els meus somnis sobre la Laura sempre em donen la clau per saber què sento i, moltes vegades, també per saber com estan les coses entre nosaltres.

I estan així: com diu aquell grup de Féisbuc, “Esto no es un ‘Hasta Luego’ es un ‘Que te den por culo!!’”.

Anuncis

Embarbussaments morfeics

13 d’abril.

Avui he tornat a somiar coses. Aigua, probablement mar, barco. Una rossa que duia el meu barnús de color carabassa que ara deu fer deu anys que em vaig comprar. Tot molt embarbussat. Desig.

Somnis violents

Avui he tornat a somiar i era un somni violent. Tu no hi sorties, he descobert que hi ha d’haver alguna interacció recent perquè hi puguis sortir, així que de moment no et somio.

Estava dins un cotxe, al seient del copilot i entrava la Pilar, una noia que fa molts anys que no veig i de la qual no tinc notícies (i per alguna cosa és) i es ficava al seient del pilot. Jo tenia la porta oberta i no sé què estava fent. Li demanava que baixés “del meu cotxe”, tot i que el cotxe es veu que era de ma mare (no és el que té, també era un utilitari però era nou. No en sé el model perquè estava a dintre i des de dintre no l’he pogut identificar). Com que no em feia cas i arrencava el cotxe, li fotia patades per treure-la i tirar-la a fora.

Per mi aquest somni de violència, que és molt inusual que jo practiqui ni tant sols en somnis, només vol dir una cosa: encara sento ira, molta ira.

De nou a l’Acadèmia dels Somnis

17 de Març.

Avui he tornat a somiar en tu. La darrera vegada que ho vaig fer va ser el dissabte aquell que ens vam tornar a veure després de nou mesos, però just la nit abans.

Vaig somiar que m’enviaves un missatge al mòbil i que no s’entenia res, tot era confós.
En el meu somni d’avui, en canvi, caminàvem per un dels carrers de Salt, a prop dels camins que porten a Les Deveses. Llavors jo mirava cap el cel, d’esquenes a la direcció en que aniríem cap al Pla dels Sócs.

Hi havia uns alto-cúmulus lenticulars que semblaven talment platets voladors. De cop i volta deixaven anar uns altres núvols que també semblaven platets però més petits, i aquests al seu torn deixaven anar una mena de volves gegants de neu que en realitat no eren volves sinó autèntiques boles de neu que esclataven contra el terre.

Jo et deia “Ei, mira això” i perquè ho poguessis veure t’aixecava a coll agafant-te per les cames… Llavors per la inèrcia, com si fóssim en una pel·li de dibuixos animats, et balancejaves fins acabar quasi de caps a terre mentre jo encara et sostenia les cames, pero de cap per avall.

M’he espantat perquè et podries haver fet molt de mal.

Ha sonat el despertador i aquest matí hi havia un email teu donant-me les gràcies pel ram de mimosa i pel logo, que et van agradar tant.

Estic desitjant tornar-te a veure, però suposo que ara no depèn de mi.

A vere què passa.

Matriu protectora

He fet tard a la feina. Fora de l’Acadèmia dels Somnis la vida és massa grisa. Per això m’agrada quedar-m’hi tota l’estona que puc.

Allà tot és diferent, lluminós i millor.

El retorn

Has tornat.

Potser ara ja només ens podem trobar en somnis. En els meus.

Sortíem abraçades del teatre de Salt. Duies una samarreta de color d’aigua marina, massa d’estiu perquè pogués ser qualsevol altra època de l’any, però suposo que al país dels meus somnis el clima sempre és càlid.

Recordo haver recorregut els teus abdominals amb la mà.