Arxivar per ENTRENAMENTS

Una nova ruta

10 d’agost

Aquesta tarda provaré una cosa diferent. Una variació sobre el mateix tema. Fer rutes de Running és una mica com anar cantant cada dia la mateixa cançó canviant-li una mica la música i lletra. No tant com perquè sembli que és una cançó diferent ni tant poc com perquè no es noti que alguna cosa ha canviat.

La idea és anar a deixar la bossa al gimnàs i començar a córrer des de l’avinguda Drassanes en direcció a les platges. Fer mitja volta i començar a tornar quan porti uns 25 minuts corrent. Fer abdominals a la sala de musculació i acabar l’entrenament amb una sessió llarga de jacuzzi. Quan torni a casa ja dibuixaré la ruta que finalment hagi fet, amb els càlculs que correspongui.

Avui m’he llevat molt cansada. Francament: esgotada. Però després de prendre’m el batut de plàtan amb la nova llet amb nous de Puleva (massa dolça per al meu gust, segurament no en tornaré a comprar) amb unes avellanes picades i també, esclar, després de la dosi diària de gelea reial, m’he sentit altre cop amb força per a una nova sessió d’entrenament, que, si finalment aconsegueixo dur-la a terme, serà la quarta en quatre dies.

Segons diuen, forçar una mica el cos va bé perquè s’hi acostumi i així millori el rendiment físic.

Veurem si és veritat.

Anuncis

Llista d’entrenaments de la setmana passada (fins diumenge)

1o d’agost

1. Dimecres. Màster Class. Magalí’s Workout al Frontó Colom.
2. Dijous. Body Pump.
3. Dissabte. Running. 4,59 km en 55 minuts. Incloent, però: 10 minuts d’abdominals + 15 minuts d’estiraments + 30 minuts de cursa amb dues o tres parades per recuperar el pols. Ascendent: 29 m.
4. Diumenge. Running. 3,01 km en 50 minuts. Per primer cop, pujo a Montjuïc, de manera que tinc una ascendent de 62m. Els 50 minuts inclouen: 15 min de cursa + 15 d’abdominals + 30 de cursa.

De què parla Murakami quan parla de córrer?

9 d’agost

El vaig veure a les mans d’una noia que hi havia a la platja i me’n va agradar molt el disseny de la coberta, d’un tal Tholön Kunst, que no sé qui és però em recorda molt l’estil del gran Daniel Gil.

Així que, tenint en compte que Haruki Murakami és un escriptor que corre i que jo sóc una escriptora que es prepara per fer la marató que suposa escriure la primera novel·la i, a més, que també vol aprendre a córrer, em va semblar d’allò més natural que el primer llibre de Murakami que llegeixo sigui, precisament, De què parlo quan parlo de córrer? (Ed. Empúries).

Sé que encara no tinc el cap per ficar-me de ple en la novel·la però crec sincerament que si aconsegueixo seguir el ritme i mirar de fer esport un cop al dia cada dia de la setmana, ben aviat tindré les ganes i la concentració necessàries per posar-m’hi.

Murakami parla de la capacitat de concentració com una de les eines bàsiques de tot escriptor.

Hi estic totalment d’acord i jo espero aconseguir-la a base de quilòmetres.

Per què corro

9 d’agost

Fa només tres dies que he començat a córrer de manera regular. Tan regular com es pot considerar córrer tres dies seguits i tenir ganes de continuar fent-ho.

Feia més de 6 o 7 mesos que no corria i des de l’Institut no recordo haver-hi anat més de dos dies seguits.

El tenir, per fi, accés al Trailrunner i l’haver començat a llegir el llibre de Murakami hi han influït de manera significativa. Per fi he trobat la motivació que buscava.

Podria dir que corro per raons de salut cardiovascular, per intentar acabar amb la maledició familiar materna segons la qual tothom es mor d’un atac de cor.

Però és una altra mena de salut el que jo hi trobo: la salut de l’autoconfiança, la salut de no pensar. Quan ets una persona altament sensible (PAS) necessites vies per fer que el teu cervell deixi de donar voltes als problemes que saps que no tenen solució.

Cada dia, quan enfilo l’últim tram fins a casa, experimento allò que en diuen “la joia del corredor”. I és una sensació molt addictiva.

Tercer dia fent Running

9 d’agost

Avui he fet una ruta combinada Poble Sec > Miramar > Moll d’Espanya > Moll de la Fusta > Correus > i retorn pujant Paral·lel.

He aconseguit estar quasi tota l’estona corrent. La meva zona de velocitat ja està classificada com “Fast Walk” (fins ahir només havia arribat a “Walk” i en algun moment fins i tot “Slow Walk”, però això és perquè els dos dies anteriors m’he aturat a fer abdominals i no he parat el cronòmetre).

Al principi m’ha costat molt d’agafar el ritme i les pulsacions m’anaven molt accelerades.

Pujar per la rambla de Blai no és fàcil. Està ple de vianants i s’han d’anar esquivant. A més, hi ha els cambrers que surten de cop i volta de qualsevol bar per anar a atendre les taules. És un pèl estressant.

Al cap de 10 minuts més o menys, les pulsacions se m’havien estabilitzat a 170. Llavors ha vingut la pujada xunga que va del carrer de Blesa fins a Miramar. A mig fer-la he hagut de començar a caminar i he estat així tot el track de Tom Waits (‘Hold On’), que són uns 5 minuts i mig. A més, tenia les pulsacions a 190!!

Tinc unes pulsacions molt altes i això no és gens bo.

De fet, en estat de repòs, abans de sortir de casa, quan encara m’estic equipant sense haver ni obert la porta de casa, ja estic a 100-120.

Però de sobte, quan he baixat de Miramar en direcció al port, tot ha començat a fluir i hi ha hagut moments en què tenia les pulsacions a 90!! Això és una cosa que quan em passa em sorprèn molt.

Per exemple ahir, que va ser el primer dia que vaig pujar a Montjuïc, estava baixant a tota pastilla pel carrer Creu de Molers i tenia les pulsacions a 62!!

De fet, em vaig espantar i tot, ja que em va semblar que quan parés se m’aturaria el cor. En mi no és gens normal tenir pulsacions tan baixes i menys fent esforç.

En tot cas, o el meu pulsòmetre està espatllat o bé tinc alguna mena de cardiopatia.

Un cop he començat a baixar de Miramar he fet la resta de la ruta sencera i ja no m’he aturat fins una mançana abans d’arribar a casa, que sempre la faig caminant i fins i tot de vegades m’aturo a fer estiraments en un banc proper. Però avui estava ocupat i les he fetes a casa.

Com que les pulsacions no em baixaven de 140, he fet tota la volta a la mançana, però ni així.

Un cop a dalt, encara estava a 126 bpm.

En tot cas, estic molt contenta perquè avui, que és el meu tercer dia, he millorat les meves marques anteriors.

He corregut quasi 6 km a una velocitat de 6,92Km/h, que vol dir que he fet una mitjana d’1 Km per cada 8:40 minuts.

Essent com sóc principiant en això de córrer, trobo que està molt bé.

A més, amb tot plegat, en tres dies ja porto correguts 13,37 km. I trobo que no està gens malament.

Sí, m’han sortit butllofes als peus i em fan mal els glutis i una mica els quàdriceps, i això que els he estirat. Però no n’hi ha per tant.

Magalí’s Workout Master Class al Frontó Colom

4 d’agost. Master Class de La Sala Magalí al Frontó Colom.

Fa molta calor i arribo fins a les 200 bpm!! M’espanto en veure’m la cara al mirall, tan vermella i congestionada que sembla que en qualsevol moment pugui patir una lipotímia.

El mig litre de beguda isotònica que porto per beure resulta insuficient.

La Màster Class del sistema Magalí’s Workout no és res que no hagi vist abans, ja que quasi tots els moviments són de Body Combat. Això sí, a un ritme trepidant.

Trobo que la Magalí és guapíssima, per cert. Molt autèntica.

Jo que em pensava que era més un tema de promo del gimnàs que altra cosa i el cert és que sí, que això de la lluita contra l’explotació sexual s’ho creu de debò. Després de la Màster Class ens passen uns vídeos i una de les responsables de l’ONG beneficiària fa un discurset.

Sobrevisc.

Llista d’entrenaments de la setmana passada (fins diumenge)

1. Dimecres. Màster Class. Magalí’s Workout al Frontó Colom.
2. Dijous. Body Pump.
3. Dissabte. Running. 4,59 km en 55 minuts. Incloent, però: 10 minuts d’abdominals + 15 minuts d’estiraments + 30 minuts de cursa amb dues o tres parades per recuperar el pols. Ascendent: 29 m.
4. Diumenge. Running. 3,01 km en 50 minuts. Per primer cop, pujo a Montjuïc, de manera que tinc una ascendent de 62m. Els 50 minuts inclouen: 15 min de cursa + 15 d’abdominals + 30 de cursa.